Definicions

Què és un projecte?

És important triar bé un tema, conéixer les fonts d´informació i desenvolupar les propostes..

El projecte anirà encaminat als objectius del currículum i hauran de treballar temes que generen
interès als xiquets relacionats amb aquests objectius però no poden estar del tot planificats perquè
poden desenvolupar-se més al moment o poden ser anul·lats.

Què és un taller?

Es realitzen activitats dirigides per a que els xiquets obtinguin uns coneixements i compleixin els
objectius proposats pel professor.Pot ser individual o grupal i pot formar part d'un determinat projecte.

Què és un racó?

El racó és un espai fix en l’aula, han de tindre una serie normes, No hi ha que utilitzar el racó com
a premi per haver acabat les activitats. Tots els xiquets haurien de tindre la possibilita de accedir al racó. Els racons és poden canviar al llarg del curs, depenent de la mestra, del curs, del aula, etc.

El cervell bilingüe

1. El bilinguisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

Els primers estudis van ser negatius. es van registrar resultats escolars baixos de gent d'altres països pel fet de parlar a casa una altra llengua. El bilingüisme era un desavantatge.

2. A quina o quines edats es pot parlar d'un bilinguisme primerenc?

Abans dels 5, 7, 12 anys

3. Desprès de les anàlisis cientifics realitzats, quines son els avantatges que sel'ls poden atribuir als inividus bilingues?

- Capacidad de tolerar cambios (mejor recuperación cognitiva si hay un accidente, etc)

- Los primeros sintomas del alceimer aparece 4 años mas tarde en los bilingues.

- La sustancia grisa aumenta durant l’aprenentatge

- Mantenen un rendiment cognitiu durant mes temps.

- Major funció executiva.

- Major resolució de conflictos

4. Com relacionaries l'expressió ambiental enriquint la situació de bilinguisme?

 Un ambient enriquit es una font d’estimulació i plasticitat ambient enriquint de llarg reconeixement,

Tiene la posibilitat de estar al llarg de tot el cicle vital d'una persona, prevencio de malalties neurodegeneratives.

Vicent Pascual

El que ens vol dir Vicent Pascual és que cal dedicar-li més temps a la llengua minoritzada, ja que en la llei està escrit que cal dedicar-li en el col·legi un 25% de les hores lectives.
També diu que deixa la política relacionada amb la lingüística en mans del país.

Conferència de Mari Carmen Díaz Navarro

Començarà l'any 1995. Té quaranta llibres publicats. La seua dedicació és per la poesia al món infantil
És una pionera a treballar per projectes. A més d'escriptora també és mestra psicopedagoga.

El llibre elaborat entre ella i Vicens , aquest jubilat, era psicòleg a Menorca i ella mestra a Alacant. Tots dos escriuen en el diari d'informació, Vicens en el de Menorca i Mari Carmen en el d'Alacant.

El llibre conté fets de la premsa per a millorar la vida dels mestres/as, alumnes/as, de la societat, etc.

En el llibre hi ha deu fotos, hi ha una per pàgina, i cadascuna d'elles és molt significativa perquè transmet i et provoca un sentiment, per tant el llibre és de vint-i-dues persones si es compten a les persones que han ajudat a realitzar les fotografies.

Té tres capítols on es parla de tots els temes com els conflictes, jocs, etc, i temes que en el col·legi no es tracten com són l'amor, la bellesa, la separació, aquests no es parlen per a no tocar els sentiments dels més xicotets, però sí que s'haurien de parlar amb naturalitat.

Mari Carmen ens ha parlat que els xiquets i xiquetes en l'actualitat es passen tot el dia accelerats perquè després de les classes del col·legi es van a activitats extraescolars. Això és una dinàmica que perjudica els més xicotets perquè no tenen temps de reflexionar amb els pares.

Ha contat que la distracció no educa, per això hui dia amb les tecnologies els pares els compren el que els demanen sense pensar en el perjudicial que és per a ells.

La creativitat és poder crear una cosa nova no solament fer dibuixos. Si miren les pantalles no es miren entre ells, ni miren la naturalesa, etc, per això els xiquets i xiquetes no crearan i diran coses que uns altres ja hagen creat.

En l'epíleg el va escriure Mari Carmen i posa: ulls de mosca, per molt que vulguem veure-ho tot i posar-nos en el lloc dels xiquets, sempre hem de saber que són altres persones i no nosaltres, cada persona és diferent.

1ª part portfolio

-Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?

Es tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua ja siga en l'escola o

fora de l'escola i  poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències

culturals.

-Quins són els seus components? Proposa’n una breu descripció.

-El portfolio conté:

-Un passaport. Tracta de  que el seu titular posa al dia amb regularitat.

-Una biografia lingüística. Descriu l'experiència del titular en cada llengua i que està dissenyat per a guiar

l'alumne en la planificació i avaluació dels progressos.

-Un dossier. Tracta de exemples de treballs personals que es pot mantindre per a il·lustrar una de les

competències lingüístiques.

-Quines en són les funcions?

-Per animar tothom a aprendre més llengües, cadascun dins les seves capacitats, i a continuar aprenent al

llarg de tota la vida.

-Per facilitar la mobilitat a Europa, mitjançant una descripció clara i reconeixible de les competències

lingüístiques.

-Per afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa, mitjançant el coneixement d'altres

llengües i cultures.

Pràctica

Després de veure l'entrevista de Francisco Tonocci sobre l'educació i la *LOMCE hem contestat les següents preguntes:

2. Hi ha assignatures importants i unes altres que distrauen?

No hi ha disciplines importants o secundàries, continuem oferint una escola per a pocs, per a

ser per a tots cal oferir un ventall ampli de llenguatges i considerar-los com a xiquets/as.

Cal donar totes les assignatures, ja que cadascuna ens aporta una cosa diferent que ens poden servir

per a diverses coses del dia a dia.

3. A la LOMCE no hi ha rastre de l'educació infantil.

Els anys més importants són els primers anys. En els primers anys es posen els fonaments del que es

construirà i això ocorre en la *eduació infantil. Una ignorància que comparteixen els països consideren que

és menys important que la universitària. Treballen més hores els de E.I i cobren menys

Considerem que *Educacion infantil aquesta molt mal valorat i que és igual de valguda que qualsevol

educació, primària, secundària, la universitat, etc.

4. Què significa educar en la diversitat? Millor separem pel rendiment?

La diversitat. És un dret. L'important és que els xiquets puguen compartir l'experiència i no fer-ho

per separat.

EDUCAR EN LA DIVERSITAT: ensenyar que la diversitat no és dolenta i que tots tenim el mateix dret.

Hem de ser conscients que si vivim en societat, no podem pretendre que tots siguem iguals a nivell

intel·lectual, físic, psicològic, etc, i que hi haja persones que presenten diferents aspectes entre altres.

A més, pensem que separar a les persones que presenten aquestes diversitats per a educar-los allunyats

de la resta és un error, ja que aqueix és una forma de discriminar-los i fer-los sentir-los diferents i fins i tot

estranys

7. Perquè és important l'educació pública?

És important l'educació per als pares perquè si la pensem , té relació amb la felicitat. Quan tingueu-vos

un fill espereu-vos que siga feliç. Connectada amb la realització dels seus desitjos: ha nascut per a això

Pràctica

Fer de mestres

En la pràctica de hui hem llegit un text en el qual parla dels coneixements i habilitats que ha de tindre un mestre i una mestra per a aconseguir que els xiquets i xiquetes aconseguisquen ser crítics, cultes, sàpien més llengües a part de la llengua materna, per això els professors han de tindre coneixement de més llengües per a poder aportar un coneixement adequat i adaptat al nivell dels xiquets i xiquetes.

En grup hem llegit el text en veu alta, perquè no llegira només una persona sola hem llegit un fragment cada membre del grup.
En el grup som sis persones, de les quals només una d'elles és valencià parlant, i la resta som castellana parlant. Això ens ha servit perquè hem llegit en veu alta i ella quan teníem una fallada, no sabíem dir una paraula o pronunciar, ella ens corregia i ens ajudava.

Al meu entendre no m'agrada llegir en veu alta perquè sempre em preocupe més per llegir bé i pronunciar que entendre el que llig, també afecta la llengua en la qual està escrit el text. Si el text està en castellà si que puc llegir en castellà perquè ho entendré millor.

Per a finalitzar he de dir que m'ha agradat molt fer aquesta pràctica perquè m'ha ajudat a millorar la meua pronunciació i a conéixer paraules noves.