Definicions

Què és un projecte?

És important triar bé un tema, conéixer les fonts d´informació i desenvolupar les propostes..

El projecte anirà encaminat als objectius del currículum i hauran de treballar temes que generen
interès als xiquets relacionats amb aquests objectius però no poden estar del tot planificats perquè
poden desenvolupar-se més al moment o poden ser anul·lats.

Què és un taller?

Es realitzen activitats dirigides per a que els xiquets obtinguin uns coneixements i compleixin els
objectius proposats pel professor.Pot ser individual o grupal i pot formar part d'un determinat projecte.

Què és un racó?

El racó és un espai fix en l’aula, han de tindre una serie normes, No hi ha que utilitzar el racó com
a premi per haver acabat les activitats. Tots els xiquets haurien de tindre la possibilita de accedir al racó. Els racons és poden canviar al llarg del curs, depenent de la mestra, del curs, del aula, etc.

El cervell bilingüe

1. El bilinguisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

Els primers estudis van ser negatius. es van registrar resultats escolars baixos de gent d'altres països pel fet de parlar a casa una altra llengua. El bilingüisme era un desavantatge.

2. A quina o quines edats es pot parlar d'un bilinguisme primerenc?

Abans dels 5, 7, 12 anys

3. Desprès de les anàlisis cientifics realitzats, quines son els avantatges que sel'ls poden atribuir als inividus bilingues?

- Capacidad de tolerar cambios (mejor recuperación cognitiva si hay un accidente, etc)

- Los primeros sintomas del alceimer aparece 4 años mas tarde en los bilingues.

- La sustancia grisa aumenta durant l’aprenentatge

- Mantenen un rendiment cognitiu durant mes temps.

- Major funció executiva.

- Major resolució de conflictos

4. Com relacionaries l'expressió ambiental enriquint la situació de bilinguisme?

 Un ambient enriquit es una font d’estimulació i plasticitat ambient enriquint de llarg reconeixement,

Tiene la posibilitat de estar al llarg de tot el cicle vital d'una persona, prevencio de malalties neurodegeneratives.

Vicent Pascual

El que ens vol dir Vicent Pascual és que cal dedicar-li més temps a la llengua minoritzada, ja que en la llei està escrit que cal dedicar-li en el col·legi un 25% de les hores lectives.
També diu que deixa la política relacionada amb la lingüística en mans del país.

Conferència de Mari Carmen Díaz Navarro

Començarà l'any 1995. Té quaranta llibres publicats. La seua dedicació és per la poesia al món infantil
És una pionera a treballar per projectes. A més d'escriptora també és mestra psicopedagoga.

El llibre elaborat entre ella i Vicens , aquest jubilat, era psicòleg a Menorca i ella mestra a Alacant. Tots dos escriuen en el diari d'informació, Vicens en el de Menorca i Mari Carmen en el d'Alacant.

El llibre conté fets de la premsa per a millorar la vida dels mestres/as, alumnes/as, de la societat, etc.

En el llibre hi ha deu fotos, hi ha una per pàgina, i cadascuna d'elles és molt significativa perquè transmet i et provoca un sentiment, per tant el llibre és de vint-i-dues persones si es compten a les persones que han ajudat a realitzar les fotografies.

Té tres capítols on es parla de tots els temes com els conflictes, jocs, etc, i temes que en el col·legi no es tracten com són l'amor, la bellesa, la separació, aquests no es parlen per a no tocar els sentiments dels més xicotets, però sí que s'haurien de parlar amb naturalitat.

Mari Carmen ens ha parlat que els xiquets i xiquetes en l'actualitat es passen tot el dia accelerats perquè després de les classes del col·legi es van a activitats extraescolars. Això és una dinàmica que perjudica els més xicotets perquè no tenen temps de reflexionar amb els pares.

Ha contat que la distracció no educa, per això hui dia amb les tecnologies els pares els compren el que els demanen sense pensar en el perjudicial que és per a ells.

La creativitat és poder crear una cosa nova no solament fer dibuixos. Si miren les pantalles no es miren entre ells, ni miren la naturalesa, etc, per això els xiquets i xiquetes no crearan i diran coses que uns altres ja hagen creat.

En l'epíleg el va escriure Mari Carmen i posa: ulls de mosca, per molt que vulguem veure-ho tot i posar-nos en el lloc dels xiquets, sempre hem de saber que són altres persones i no nosaltres, cada persona és diferent.